L'atrapasomnis

Refent una antiga tradició del indis nord-americans ojibwa, hem elaborat uns atrapasomnis.
Diuen que els malsons, per la nit queden atrapats a la xarxa i pel matí, quan surt el Sol, es cremen perquè mai no es puguin fer realitat.
Com que nosaltres no teníem branques de salze per a fer l'estructura, hem usat filferro folrat amb beta de cotó. La xarxa l'hem teixida amb fil de llana. Per a la decoració hem usat objectes recollits al bosc de l'escola.
Ha estat molt divertit i molt més senzill del que ens pensàvem.

Kamishibai

El dijous, 1 de desembre, vam tenir una molt agradable visita: la Mihoko Ono. Aquesta senyora treballa a la Casa d'Àsia i va venir per a explicar-nos que és l'art del Kamishibai. Resulta que a Japó hi havia el costum d'explicar històries amb un suport visual. Els narradors tenien una mena de finestreta de fusta, que s'obre amb tres petites portes, on posaven les imatges de la història que volien explicar. En un lateral de la finestra hi ha una obertura per on es canvien les làmines i la part del darrera és oberta perquè es pugui llegir el text que correspon a cada làmina. Aquest és un costum molt antic al Japó, però que s'havia perdut. El segle passat, en èpoques de crisi i, sobretot, després de la segona guerra mundial, els venedors de llaminadures van tornar a usar aquest sistema per cridar l'atenció de la canalla quan anaven a vendre els seus productes pels pobles. La Mihoko ens va fer una representació de com s'usava el Kamishibai al seu país. Va començar cridant l'atenció amb unes fustetes que feia picar mentre cridava: "Kamishibai" i quan tots estàvem a punt, va començar a narrar-nos la història del nen que va néixer d'un préssec. En acabar, nosaltres vam acolorir unes làmines que ens va donar per poder explicar el conte a l'estil Kamishibai al altres nens i nenes de l'escola.