Els avis de la Creu Roja

Aquesta tarda ens han vingut a veure els avis voluntaris de la Creu Roja. Han portat estris de la casa de quan ells eren menuts i ens han explicat com funcionaven. Han començat per ensenyar-nos com s'usa un molinet. Perquè els molinets no s'usaven solament per a fer el cafè. Avui hem fet sèmola molent la pasta. També hem vist lleteres de diferents mides, perquè la llet s'anava a comprar cada dia a la lleteria i tenia un sabor moooolt diferent del de la llet que ara bevem. Han portat una cafetera per a fer cafè "de mitjó". Però la veritat és que el cafè el feien passar per un colador de roba i no pas per un mitjó. També han portat un càntir, cantimplores i tupins (uns per cuinar i els altres per a desar el menjar). Com que no hi havia neveres com les d'ara, tenien molts trucs per a conservar els aliments: els melons els enterraven en un clot a terra i els anaven colgant amb capes de palla seca; els ous els posaven en un tupí amb calç... Escalfaven els peus del llit amb una mena de pots amb forma de cilindre. També s'escalfaven els peus amb unes capsetes rectangulars, amb una tapa ben foradada, on hi posaven carbonets. Aquest truc l'usaven molt les pageses quan sortien al camp a treballar i feia molt de fred, però també el tenien a les parades del mercat perquè no se'ls gelessin els peus. La màquina de fer gelats ens ha entusiasmat! En una mena de pot batedora hi posaven ous, llet, llimona i vainilla. Aquest pot tenia una maneta per a remenar els ingredients. Es posava dins un contenidor més gran que era de fusta i entre l'un i l'altre hi posaven gel i sal. Apa! A remenar i esperar que es fes el gelat! Ens han ensenyat com funcionaven els llums d'oli, els llums de carburo i els quinqués de petroli. Un avi ens ha explicat que el llum de carburo li van regalar quan tenia 10 anys, perquè pogués anar a regar els camps de blat de moro i patates per les nits. I no es regava pas amb una mànega. L'aigua l'havien de desviar de la canal del rec i amb una aixada, fer-la passar pels diferents recs. Hem après a rentar la roba. Ens ha fet molt de riure l'insecticida "El Cid", que s'havia d'anar manxant. I hem provat de trencar nous amb un trencanous de fusta molt divertit. Se'ns ha passat la tarda en un tres i no res! Ha estat fantàstic! Esperem que ens tornin a visitar ben aviat. Moltes gràcies avis i iaies!

 

Fem rajoles.

Tenim un company nou a classe, es diu Mamadou i ve de Gàmbia. Hem estat buscant informació sobre el seu país, el seu poble i la seva manera de viure.

Ens han agradat molt els motius africans que utilitzen per a decorar la roba, les cases... I hem volgut provar de fer-ne nosaltres.

Allisant fang amb un corró i uns topalls, hem fet les peces. Després hem dibuixat en relleu els nostres motius. Un cop seques les rajoles, hem pintat els solcs amb colors vius i després, amb un petit corró d'escuma, hem repassat la part superior. Un cop sec, hem envernissat.

A classe ha vingut la mare del Mamadou, la Hata. Està aprenent el nostre idioma, però amb gestos i en anglès, ens ensenya un munt de coses.

 

Picartistes. Xerrada amb en Quim Martínez

Divendres, 13 de gener, ha vingut a classe en Quim Martínez. En Quim va néixer al nostre poble i és el nostre amic. Fa temps que es dedica a voltar pel món i a posar el seu granet de sorra perquè les coses vagin millor. Però el millor de tot és que, durant els seus viatges es manté en contacte amb nosaltres. Ens envia correus, fotografies i ens explica les coses que veu i com és la gent dels llocs on visita. Amb els seus amics ha muntat un grup que es diu Picartistes. Es dediquen a muntar espectacles pels pobles que visiten i així alegrar els seus nous amics i compartir el seu temps.
Ha vingut a la classe i ens ha estat explicant com va ser que va començar a viatjar. Ens ha parlat de Japó, de Xina, del Tibet, del Nepal, de Birmània, de Filipines i de Tailàndia.
Hem pogut descobrir, a partir de la seva experiència, uns móns molt diferents del nostre.
Aquest mes, amb els seus companys, comença a fer un nou itinerari: La Ruta de la Seda. Sortiran de Nova Deli i volen arribar a Casablanca a peu, tal i com ho feien els antics comerciants.
Serà un viatge molt llarg i nosaltres tindrem l'oportunitat de seguir-lo, dia a dia. Amb el Quim viatjarem a països molt llunyans i coneixerem un munt de gent, paisatges i costums.
És un privilegi tenir un amic com aquest! El temps se'ns fa curt al seu costat perquè voldríem que mai parés d'explicar-nos coses, però ara tenim una oportunitat excel·lent per a seguir, des de la classe, aquesta nova aventura.
Moltes gràcies Quim! I molt bon viatge!