dimecres, 28 de març del 2012

TALLER DE GEOLOGIA

Aquest mes estem estudiant geologia. Ha vingut a l'escola l'Anna Peig (a qui ja havíem conegut a la planta de compostatge). El primer dia ens va mostrar les característiques dels minerals. Van venir a la classe algunes mares per treballar amb nosaltres. Ens va quedar molt clar que no tots el minerals són iguals i que tenen diferents propietats que ens poden ajudar a classificar-los.
La setmana següent vam passar tot un matí remenant, observant, fent proves i classificant diferents minerals. Les tres hores ens van passar en un moment. La de coses noves que hem après i com ens ho hem passat de bé!


dimarts, 6 de març del 2012

Sattriya

Seguint la caravana dels Picartistes per la Ruta de la Seda i aprenent coses de l’escola Nrityalaya (“La casa de la dansa”), hem vist uns vídeos de la dansa Sattriya, típica d’aquesta zona de l’Índia. La Sattriya és una dansa cerimonial originària d’Assam cap al segle XV, amb temes generalment mitològics. Hem comprovat que és molt difícil, però molt divertit.

4t i 5è - Sattriya from Música i dansa on Vimeo.

divendres, 2 de març del 2012

Procés per a fer el compostatge.

  Les deixalles de material orgànic es llancen al contenidor marró. Normalment les portem en bosses de plàstic, però no passa res: després ja les separaran.
  Els camions que les recullen les porten a la planta de compostatge. En unes grans bàscules pesen cada camió. Després els camions aboquen el seu contingut en la zona de descàrrega. El material passa per unes màquines que separen les deixalles molt grans i trinxen la resta. Aquí ja comencen a desaparèixer les bosses que havíem llançat. En algunes plantes tenen uns grans ventiladors que fan volar el plàstic.
  Tot el material, ja esmicolat, s'amuntega en unes grans piles. S'ha de mantenir humit i remenar de tant en tant. D'això s'encarreguen els aspersors que hi ha sota la teulada i les pales mecàniques.
  En el procés, aquesta mena de deixades va desprenent uns "sucs" tòxics: el lixiviats. Es recullen i es condueixen a unes plantes depuradores per poder retornar a la natura. Tot aquest material es va podrint i produeix gasos tòxics (metà) que fan molt mala olor. Aquests gasos els absorbeixen uns tubs i els emmagatzemen perquè no contaminin l'aire. Però a més, el procés de putrefacció eleva considerablement la temperatura d'aquest materials, la qual cosa, de vegades ha acabat provocant algun incendi.
  Acabat el procés, que dura uns mesos, totes aquestes deixalles s'han convertit en compost. I es poden retornar a la terra per a enriquir-la i afavorir el creixement de les plantes.

Visita a la Planta de Compostatge de Manresa

  Avui ha estat un dia força interessant. Pel matí, un autocar ens ha vingut a recollir a l'escola: 24 nens i nenes, 4 mares i 2 mestres. I ens ha dut cap a la planta de compostatge de Manresa. Ens ha deixat dalt d'una petita muntanya de mentida, perquè no l'ha pas feta cap plegament, ni trencament del terreny, és l'antic abocador de deixalles de Manresa, cobert d'un munt d'argila i de terra, on s'hi han plantat arbres, han aixecat un edifici i li han donat l'aspecte (tot i estar damunt de tones de deixalles) de ser un agradable paratge natural. Allí ens esperaven la Marta i l'Anna Peig, dues monitores excel·lents, que ens han explicat un munt de motius pels quals és molt important reciclar, ens han fet veure la immensa quantitat de residus que generem cada dia, ens han muntat un joc per a classificar les diferents deixalles que cada dia generem a casa o a l'escola i ens han explicat unes gràfiques del reciclatge que actualment es fa.
  També hem conegut 3 treballadors ben particulars: són els "segurates" de la planta de compostatge. La seva feina consisteix a espantar gavines i d'altres aus que poden alterar el procés de la planta. Són tres senyors falcons que ens han rebut amb bastant d'indiferència.
  Ens hem adonat que totes les tones de deixalles que diàriament s'acumulen a les deixalleries es podrien reduir moltíssim. Només cal que fem l'esforç de classificar i posar tot el material reciclable al contenidor adequat. I no és pas tan difícil!
  Tenim un company i una mare gambians, nouvinguts al nostre país, que encara no coneixen el nostre idioma, però que dominen l'anglès, així que ha estat una gran sort que també ens acompanyés la mare de la Bruna, la Bel, que és traductora i l'hem tingut treballant tot el matí.