Poema a l'acte d'inauguració de la Sala Polivalent "Imma-Valentí"

AGUSTÍN COMOTTO

  Avui, divendres, 4 de maig del 2.012, ha vingut a l’escola un il·lustrador. Es tracta d’Agustín Comotto, escriptor i il·lustrador d’històries.

  Ha arribat a primera hora del matí amb el seu equipatge: quaderns de dibuix, estoig ben farcit d’estris per a dibuixar, un gran somriure i moltes ganes de passar una bona estona amb nosaltres.

  Ens ha explicat un munt de coses, però el temps se’ns ha fet massa curt. Així que li hem proposat que es quedés a viure al poble. D’aquesta manera, tot sovint podria venir a l’escola.

  Ens ha dit que, ara per ara, no li anava massa bé, però nosaltres no perdem l’esperança.

Tot Circ

  Avui, dijous 26 d'abril, ha estat un dia molt especial. Tota l'escola hem anat a passar el dia a Copons, a l'Anoia.

  Ha estat tot un dia dedicat al circ i hem après a fer malabars, a anar amb xanques, a fer equilibris sobre una corda, a conduir un monocicle, a maquillar-nos, a vestir-nos com la gent del circ...

  Una passada!

  A més, ens ha fet molt bon dia i hem pogut jugar una bona estona per les instal·lacions amb tots els companys.

  Hem fet un reportatge de més de cent fotografies, però com que no les podem posar totes al blog, hi deixem només unes quantes. Esperem que us agradin. Cada dia dominem més això de la càmera!

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Per la tarda els pares i les mares de l’escola ens han ofert la seva versió de la llegenda de Sant Jordi, amb titelles.

  Ho han fet genial! Ens ho hem passat d’allò més bé!

MARATÓ DE CONTES

Avui és Sant Jordi!

  Aquest matí els nois i les noies de 5è i de 6è hem apadrinat els més menuts de l’escola. Ens hem vestit de responsables i formals i els hem portat fins la biblioteca. Si els de casa ens haguessin vist tan formals segur que no es creurien la transformació que hem fet!

  Després de deixar els menuts, nosaltres hem anat a la plaça per escoltar el conte que ens ha explicat la Bel Olid (la mare de la Bruna) : Caca de vaca!

  En acabar el conte, un xicot de l’escola del Roser i dues de les nostres noies ens han ofert un petit concert de piano.

  Hem fet un tomb per la plaça de l’Ajuntament i hem pogut contemplar les parades que havien muntat i ... algun esdeveniment important com ara el lliurament d’una primera rosa!

  Hem retratat les coses que ens han semblat més interessants i aquí pengem les fotografies:

LA MASIA DE SANT JOAN DE DALT

Aquest dijous, 12 d’abril, hem anat a visitar la masia que tenim al costat de l’escola: La masia de Sant Joan de Dalt. Érem un bon grup de gent: els de 4t, els de 5è, els de 6è i els nostres convidats, els nens i les nenes dels dos grups de 4t de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara.

  En Pere i l’Assumpció, com sempre, ens han rebut amb els braços oberts, disposats a explicar-nos TOT el que volguéssim.

  Aquesta masia ja té més de 800 anys!  Les diferents generacions que l’han ocupada han anat fent alguna reforma, però poca cosa. Així ens podem fer una idea més clara que com vivia la gent del poble fa un munt d’anys.

  Ens han cridat l’atenció mobles, portes i aparells molt antics. De fet, l’única cosa renovada del tot és la cuina. Hem fet moltes fotografies. Aquí en teniu algunes:

LES AUS

Estem treballant el tema de les aus. A classe, entre tots i totes, hem recollit un bon grapat d’informació. No ens pensàvem pas que podríem descobrir tantes coses noves!

  Hem fet exposicions per grups que de vegades ens han plantejat nous dubtes i ens hem hagut de tornar a posar a remenar  més informació. Fins aquí, la mar de bé. Ens ho hem passat pipa fent de mestres i explicant als companys el que cada grup havia preparat.

  Però ens faltava un detall. Amb el temps hem après que les coses es veuen de diferent manera si te les explica algú que en sap molt del tema i que li agrada moltíssim. Així que li hem demanat al Toni, un ornitòleg afeccionat que fa un munt d’anys que es dedica a estudiar les aus, que vingui a explicar-nos més coses.

  I el Toni, tot i els seus embolicats horaris de treball, ha vingut a classe i s’ha passat tota una tarda explicant les menes d’aus que tenim al Bages, les migracions, les èpoques d’aparellament, els diferents tipus de nius. Renoi, si en sap, de coses!

  El que més ens ha agradat han estat els aparells que ha portat per a observar les aus al bosc. Ha portat prismàtics, una lent de llarga distància, cases niu, guies...

  Ens ha dit que buscarà una estona per poder tornar i anar plegats al nostre bosc particular (el bosc de Sant Joan, és clar). Allí ens ensenyarà com podem fer una observació sense fer enrenou, ni espantar les aus; com prendre apunts i quines coses cal anotar als nostres quaderns de natura...

  Esperem amb ànsia que pugui tornar ben aviat! 

TALLER DE GEOLOGIA

Aquest mes estem estudiant geologia. Ha vingut a l'escola l'Anna Peig (a qui ja havíem conegut a la planta de compostatge). El primer dia ens va mostrar les característiques dels minerals. Van venir a la classe algunes mares per treballar amb nosaltres. Ens va quedar molt clar que no tots el minerals són iguals i que tenen diferents propietats que ens poden ajudar a classificar-los.
La setmana següent vam passar tot un matí remenant, observant, fent proves i classificant diferents minerals. Les tres hores ens van passar en un moment. La de coses noves que hem après i com ens ho hem passat de bé!

Sattriya

Seguint la caravana dels Picartistes per la Ruta de la Seda i aprenent coses de l’escola Nrityalaya (“La casa de la dansa”), hem vist uns vídeos de la dansa Sattriya, típica d’aquesta zona de l’Índia. La Sattriya és una dansa cerimonial originària d’Assam cap al segle XV, amb temes generalment mitològics. Hem comprovat que és molt difícil, però molt divertit.

4t i 5è - Sattriya from Música i dansa on Vimeo.

Procés per a fer el compostatge.

  Les deixalles de material orgànic es llancen al contenidor marró. Normalment les portem en bosses de plàstic, però no passa res: després ja les separaran.

  Els camions que les recullen les porten a la planta de compostatge. En unes grans bàscules pesen cada camió. Després els camions aboquen el seu contingut en la zona de descàrrega. El material passa per unes màquines que separen les deixalles molt grans i trinxen la resta. Aquí ja comencen a desaparèixer les bosses que havíem llançat. En algunes plantes tenen uns grans ventiladors que fan volar el plàstic.

  Tot el material, ja esmicolat, s'amuntega en unes grans piles. S'ha de mantenir humit i remenar de tant en tant. D'això s'encarreguen els aspersors que hi ha sota la teulada i les pales mecàniques.

  En el procés, aquesta mena de deixades va desprenent uns "sucs" tòxics: el lixiviats. Es recullen i es condueixen a unes plantes depuradores per poder retornar a la natura. Tot aquest material es va podrint i produeix gasos tòxics (metà) que fan molt mala olor. Aquests gasos els absorbeixen uns tubs i els emmagatzemen perquè no contaminin l'aire. Però a més, el procés de putrefacció eleva considerablement la temperatura d'aquest materials, la qual cosa, de vegades ha acabat provocant algun incendi.

  Acabat el procés, que dura uns mesos, totes aquestes deixalles s'han convertit en compost. I es poden retornar a la terra per a enriquir-la i afavorir el creixement de les plantes.

Visita a la Planta de Compostatge de Manresa

  Avui ha estat un dia força interessant. Pel matí, un autocar ens ha vingut a recollir a l'escola: 24 nens i nenes, 4 mares i 2 mestres. I ens ha dut cap a la planta de compostatge de Manresa. Ens ha deixat dalt d'una petita muntanya de mentida, perquè no l'ha pas feta cap plegament, ni trencament del terreny, és l'antic abocador de deixalles de Manresa, cobert d'un munt d'argila i de terra, on s'hi han plantat arbres, han aixecat un edifici i li han donat l'aspecte (tot i estar damunt de tones de deixalles) de ser un agradable paratge natural. Allí ens esperaven la Marta i l'Anna Peig, dues monitores excel·lents, que ens han explicat un munt de motius pels quals és molt important reciclar, ens han fet veure la immensa quantitat de residus que generem cada dia, ens han muntat un joc per a classificar les diferents deixalles que cada dia generem a casa o a l'escola i ens han explicat unes gràfiques del reciclatge que actualment es fa.
  També hem conegut 3 treballadors ben particulars: són els "segurates" de la planta de compostatge. La seva feina consisteix a espantar gavines i d'altres aus que poden alterar el procés de la planta. Són tres senyors falcons que ens han rebut amb bastant d'indiferència.
  Ens hem adonat que totes les tones de deixalles que diàriament s'acumulen a les deixalleries es podrien reduir moltíssim. Només cal que fem l'esforç de classificar i posar tot el material reciclable al contenidor adequat. I no és pas tan difícil!

  Tenim un company i una mare gambians, nouvinguts al nostre país, que encara no coneixen el nostre idioma, però que dominen l'anglès, així que ha estat una gran sort que també ens acompanyés la mare de la Bruna, la Bel, que és traductora i l'hem tingut treballant tot el matí.

 

El divendres de carnaval, sota l'atenta mirada del rei Carnestoltes, cada classe va desfilar per mostrar les màscares autoelaborades i els caps que, aquell dia, per consigna del rei, havien d'anar decorats.
Classe dels directors de pista.
Per desgràcia, al mig de la seva desfilada es va acabar la cinta de la filmadora.
Els de la classe dels faquirs van tenir un xic més de sort.

Dijous Gras: Tots cap al Bosc!

Per la tarda, com és habitual, hem fet plegats el berenar: alumnes, mestres, familiars i personal de l'escola. Aquest any hem aprofitat la situació privilegiada de la nostra escola, i és que ho tenim ben fàcil:només ens cal obrir la porta del pati i... ja som al Bosc de Sant Joan! Els més grans però, hem enfilat una mica de muntanya per anar a un bosquet que queda damunt de l'escola. Ja ens el coneixíem perquè hi hem anat a fer treballs de naturals i de plàstica. A més té tota una vessant de margues i podem baixar com si estiguéssim a les muntanyes russes.
Primer hem jugat una bona estona, hem descobert més barraques de vinya i en Mamadou ens ha ensenyat el seu estil per a trepar pels arbres. Com és evident, nosaltres li hem ensenyat que també en sabem, de fer el mico! Cap a les 4 ens hem posat a berenar. Tothom portàvem berenar, però a més, el pare de l'Alba i del Toni ens ha preparat una truita deliciosa de la que no han quedat ni les engrunes. Ja podeu imaginar com ens ho hem passat!

 

Ja arriba el Carnestoltes!

  Avui ha estat un gran dia! Després d'esmorzar, tota l'escola hem baixat al pati amb els instruments que hem elaborat aquesta setmana. En tot gran esdeveniment sempre hi ha algun petit entrebanc: aquest cop l'instrument del Guillem li ha mossegat el dit i no li volia tornar. Però amb paciència hem pogut recuperar el dit sa i estalvi.     El Joan Baptista ens ha explicat que el Rei Carnestoltes venia amb avió, però no podia sortir de l'aeroport perquè hi havia molta boira. Així doncs, tots junts i amb molta força, hem començat a bufar en la direcció que indicava el GPS del Joan. Al cap de poc, rebem una trucada telefònica: l'avió ha pogut enlairar-se. I arriba el Rei!!!! Un Rei molt gandul perquè l'havien de portar a pes les seves precioses dames d'honor. El seu emissari ens ha llegit el pregó amb les consignes i les recomanacions. Després,en agraïment, tots plegats hem cantat unes cançons i com que la gresca ja havia començat i el dia acompanyava, hem acabat ballant pel pati.
Benvinguda la gresca!

 

Primera nevada al l'escola Puigsoler!

Avui, dijous, 2 de febrer del 2.012 ha caigut la primera nevada a l'escola nova. Érem a classe, fent la feina d'experiències quan han començat a caure uns flocs de neu grans, grans. Ens hem afanyat a acabar la feina i hem sortit al bosc a "tastar" la neu. En Mamadou no s'ho acabava de creure! Era el primer cop que veia i tocava la neu. Ens ho hem passat "pipa"!
Això sí, després a classe, amb els peus embolicats amb paper de diari, poca roba sota les bates i... els radiadors amb una bona estesa de pantalons, sabates, guants i mitjons.

 

Els avis de la Creu Roja

Aquesta tarda ens han vingut a veure els avis voluntaris de la Creu Roja. Han portat estris de la casa de quan ells eren menuts i ens han explicat com funcionaven. Han començat per ensenyar-nos com s'usa un molinet. Perquè els molinets no s'usaven solament per a fer el cafè. Avui hem fet sèmola molent la pasta. També hem vist lleteres de diferents mides, perquè la llet s'anava a comprar cada dia a la lleteria i tenia un sabor moooolt diferent del de la llet que ara bevem. Han portat una cafetera per a fer cafè "de mitjó". Però la veritat és que el cafè el feien passar per un colador de roba i no pas per un mitjó. També han portat un càntir, cantimplores i tupins (uns per cuinar i els altres per a desar el menjar). Com que no hi havia neveres com les d'ara, tenien molts trucs per a conservar els aliments: els melons els enterraven en un clot a terra i els anaven colgant amb capes de palla seca; els ous els posaven en un tupí amb calç... Escalfaven els peus del llit amb una mena de pots amb forma de cilindre. També s'escalfaven els peus amb unes capsetes rectangulars, amb una tapa ben foradada, on hi posaven carbonets. Aquest truc l'usaven molt les pageses quan sortien al camp a treballar i feia molt de fred, però també el tenien a les parades del mercat perquè no se'ls gelessin els peus. La màquina de fer gelats ens ha entusiasmat! En una mena de pot batedora hi posaven ous, llet, llimona i vainilla. Aquest pot tenia una maneta per a remenar els ingredients. Es posava dins un contenidor més gran que era de fusta i entre l'un i l'altre hi posaven gel i sal. Apa! A remenar i esperar que es fes el gelat! Ens han ensenyat com funcionaven els llums d'oli, els llums de carburo i els quinqués de petroli. Un avi ens ha explicat que el llum de carburo li van regalar quan tenia 10 anys, perquè pogués anar a regar els camps de blat de moro i patates per les nits. I no es regava pas amb una mànega. L'aigua l'havien de desviar de la canal del rec i amb una aixada, fer-la passar pels diferents recs. Hem après a rentar la roba. Ens ha fet molt de riure l'insecticida "El Cid", que s'havia d'anar manxant. I hem provat de trencar nous amb un trencanous de fusta molt divertit. Se'ns ha passat la tarda en un tres i no res! Ha estat fantàstic! Esperem que ens tornin a visitar ben aviat. Moltes gràcies avis i iaies!

 

Fem rajoles.

Tenim un company nou a classe, es diu Mamadou i ve de Gàmbia. Hem estat buscant informació sobre el seu país, el seu poble i la seva manera de viure.

Ens han agradat molt els motius africans que utilitzen per a decorar la roba, les cases... I hem volgut provar de fer-ne nosaltres.

Allisant fang amb un corró i uns topalls, hem fet les peces. Després hem dibuixat en relleu els nostres motius. Un cop seques les rajoles, hem pintat els solcs amb colors vius i després, amb un petit corró d'escuma, hem repassat la part superior. Un cop sec, hem envernissat.

A classe ha vingut la mare del Mamadou, la Hata. Està aprenent el nostre idioma, però amb gestos i en anglès, ens ensenya un munt de coses.

 

Picartistes. Xerrada amb en Quim Martínez

Divendres, 13 de gener, ha vingut a classe en Quim Martínez. En Quim va néixer al nostre poble i és el nostre amic. Fa temps que es dedica a voltar pel món i a posar el seu granet de sorra perquè les coses vagin millor. Però el millor de tot és que, durant els seus viatges es manté en contacte amb nosaltres. Ens envia correus, fotografies i ens explica les coses que veu i com és la gent dels llocs on visita. Amb els seus amics ha muntat un grup que es diu Picartistes. Es dediquen a muntar espectacles pels pobles que visiten i així alegrar els seus nous amics i compartir el seu temps.
Ha vingut a la classe i ens ha estat explicant com va ser que va començar a viatjar. Ens ha parlat de Japó, de Xina, del Tibet, del Nepal, de Birmània, de Filipines i de Tailàndia.
Hem pogut descobrir, a partir de la seva experiència, uns móns molt diferents del nostre.
Aquest mes, amb els seus companys, comença a fer un nou itinerari: La Ruta de la Seda. Sortiran de Nova Deli i volen arribar a Casablanca a peu, tal i com ho feien els antics comerciants.
Serà un viatge molt llarg i nosaltres tindrem l'oportunitat de seguir-lo, dia a dia. Amb el Quim viatjarem a països molt llunyans i coneixerem un munt de gent, paisatges i costums.
És un privilegi tenir un amic com aquest! El temps se'ns fa curt al seu costat perquè voldríem que mai parés d'explicar-nos coses, però ara tenim una oportunitat excel·lent per a seguir, des de la classe, aquesta nova aventura.
Moltes gràcies Quim! I molt bon viatge!